Al final de la
dècada dels cinquanta s’inauguraren les escoles noves construïdes al lloc que
hui coneguem com el centre del poble, en aquell temps segurament no tindria la
mateixa condició de “centralitat”. El “grupo escolar Salas Pombo” que en
lletres grans apareixia a la seua façana venia a pal·liar les mínimes
condicions que reunien les escoles de la torre, no reunien de cap tipus, però
sobre tot tenien de falta d’espai –els que foren alumnes saben molt bé que el
recreo es feia en un balcó gran, els xics al pis de dalt del de les xiques– i
de salubritat –no sols dels aseos, sinó també de les aules i fins i tot les
vivendes dels mestres–. I supose, que realment es milloraren prou eixes
condicions, malgrat el fet que recent inaugurat ja li faltaven dos aules.
Però hui vaig a
detindre’m en l’edifici que una escola portava necessariament aparellat, les
cases dels mestres... Amb poques ganes, crec, les autoritats que construïen les
escoles fent ús dels pressupostos municipals –encara que tenien ajudes
públiques en forma de préstecs que havien de ser tornats en els terminis que
s’establien– devien dotar al mateix temps de tantes cases com el número de
mestres que tenien plaça a les escoles.
Per construir
aquestes cases, que estaven situades al carrer de Mestre Cardona –antic carrer
de Piló– hagueren de vendre l’única propietat que tenien, com era l’edifici
escolar situat al carrer de Sant Vicent. “Eix edifici es va construir a
Almussafes l’any 1867, quan la vil·la tenia 1.262 habitants. Era una Escola de
Xiquets”, que tenia annexa la casa del mestre. Aquestes dades les comentava el
cronista local –Antonio Benavent– dins d’un article del llibre de festes de
1959.
I com no
obtingueren prou diners d’eixa venda també hagueren de demanar ajudes per la
seua construcció, en forma de dues subvencions a fons perdut als Ministeris
d’Educació Nacional i al de la Vivenda i un “auxili financer” –que sí era un
préstec– de la Diputació. Les nou vivendes tenien un pressupost de construcció
de 1.209.048,96 pessetes de l’època i s’iniciaren l’any 1960.
La foto data del
moment de la construcció. I pertany a l’Arxiu de Maiques.
Construïren cinc
vivendes en un costat i a la part d’enfront sols feren quatre –i l’última de la
dreta serà recordada pels majors com a consulta i vivenda del metge durant
aquells anys–. Puc dir-vos que jo vaig viure en una d’elles durant tres o
quatre anys, entre 1983 i 1986, i que eren poc còmodes.
En aquella època,
eren els titulars de la tirada de cinc cases que s’aprecia a la foto,
d’esquerra a dreta: Cecilio Alcaraz, Venancio Morató, Ana Escribano, Vicente
Emeterio i Josefa Bataller.
%2Bred.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada