El que conte hui passà a principis del mes de
maig de 1999. Monique Bastiaans, una escultora belga resident en Espanya des de
1988, realitzava a la sala B del Centre Cultural una exposició anomenada “Entre
col y col, lechuga”, que es pogué visitar del 7 al 30 de maig d’aquell any.
%2Bred.jpg)
Per explicar-la, transcric unes línies del
text que aparegué al BIM “Els Quatre Cantons” número 3 de data juny de 1999, en
la seua pàgina 13: “Monique va trencar
amb el mite que els edificis institucionals han de ser impersonals, inhòspits i
freds. L’artista va deixar marcada sobre l’esplanada del Centre Cultural un
profund i càlid rastre, realitzat per centenars d’alumnes del Col·legi Almazaf.
La presència humana d’aquest lloc de pas va quedar clarament plasmada i la vida
que trenca el gel de la geometria urbanística es va propiciar amb la
instal·lació de cortinatges i cortinetes en totes i cadascuna de les finestres
que donen llum al Centre Cultural... I a la sala d’exposicions es mostrava una col·lecció de capolls de seda
fets amb paper de bombolles i que tenien vida pròpia al seu interior, ja que
amagaven secrets de llums de colors i efectes musicals...”
%2Bred.jpg)
%2Bred.jpg)
Publicat al Facebook el dia 13-03-2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada