És un parc que es
va fer al final de la dècada dels anys vuitanta. Jo visc al costat des de l’any
1986. Recorde molt bé com el construïren, les zones diferenciades, la gespa del
quadrat del centre, els arbres que l’envoltaven, la zona infantil de jocs, la
bassa d’aigua que venia des de l’altra part del carrer Sant Josep i a la part
del carrer Sueca dues parts també, una amb arbres, plantes i bancs i una més
descoberta amb quatre requadres amb plantetes i una estructura de fusta alta
que supose era per donar ombra. Mentre feien les obres em va cridar molt
l’atenció, el dipòsit subterrani que s’encarregaria de replegar l’aigua i
tornar-la a fer el circuit mitjançant una bomba d’elevació. El salze que estava
en mig de l’aigua i que no fa molt tallaren. Els peixos i fins i tot les
granotetes. Supose que els veïns s’acostumaren prompte al soroll de l’aigua
sempre en moviment. El parc estava dividit en dos zones separades pel carrer de
Sant Josep i en aquella part, es va fer una plataforma elevada com a escenari
per a actes diversos i enfront una part amb seients en grades d’obra, a més
d’una font que naix en mig d’una estructura de quatre columnes d’obra.
He llegit en la
premsa que va a arreglar-lo un poc, la veritat és que després de vint-i-cinc
anys ja li toca. En aquest temps se li han fet alguns “pegats”, s’han tallat
arbres i s’han replantat uns altres, en algun cas s’han perdut definitivament.
L’estructura de fusta desaparegué. Els jocs s’han canviat ja un parell de
vegades. Al principi eren tobogans que a diferents altures baixaven des d’una
elevada plataforma central –com s’aprecien a la foto que acompanye–, després
foren semblants als actuals, però els primers patiren un incendi, en ambdós
casos ja tenien un tancat parcial.
En la foto es veu
el parc primitiu, el parc jove amb els arbres i plantes encara de poca
grandària i als costats i al fons els solars que en algun cas foren omplint-se
d’edificis. Està feta des la terrassa de
l’edifici on jo visc. La distància i una càmera de menor qualitat que
les actuals donaren com a resultat una imatge un poc borrosa. Quan passaren uns
anys em vaig donar compte d’un detall que al fer-la no vaig captar. Dalt del
tobogan n’hi havia un jove, o un xiquet prou fadrí, però estava dalt una
bicicleta, sí, no es veu massa bé però les bicicletes també hi baixaven. I al
seu peu, ni havia altres amb les bicis esperant el seu torn...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada