UNA EXPOSICIÓ QUE DEIXÀ PETJADA (i II)

I ara utilitze paraules meues. Monique feu una exposició on el protagonisme no hi estava sols a la sala d’exposicions, sinó que es mostrava inclús abans d’entrar al Centre Cultural.

Durant diversos dies s’organitzà tot acuradament. S’instal·laren les cortines a la façana i així, durant uns dies, quedaren ocults a la mirada dels transeünts els nius d’orenetes que n’hi havia dalt d’algunes finestres. Utilitzaren una grua com es pot veure en alguna imatge que s’acompanya. També procediren a desmuntar l’estructura dels tres pals de les banderes. A la façana s’havia col·locat el següent missatge en lletres blaves: “Lo normal. ¿Será eso lo anormal?”.

Alguns grups d’alumnes de la nostra escola participaren en omplir tota l’esplanada de petjades de diferents colors que confluïen en l’entrada principal.

I pintaren infinitat de taques de colors als vidres corbs de l’escala d’emergència que adorna la façana.

La veritat és que el resultat era completament “cridaner” i molt original. Dins la sala, tots ficaven l’oïda –com jo– junt el capoll per comprovar allò que ens deien que hi passava.

Sé, pel “savi Internet”, que aquella obra va ser adquirida en l’any 2004 per l’Ajuntament de València.

I què quedà de tot això? Es desmuntaren els cortinatges, els vidres de l’escala i les petjades en terra es netejaren, tornaren a col·locar els pals de les banderes, la sala quedà buida i preparada per la següent exposició,... però dalt de les portes del Centre Cultural quedaren algunes “petjades” convertides en un “record inesborrable”, perquè aquell missatge de “Lo normal. ¿Será eso lo anormal?” s’ha quedat imprés per a la nostra història.

Des del meu punt de vista, aquest incident no li lleva cap mèrit a l’obra de la reconeguda artista belga i com deia José María Bullon a l’article del BIM ja al·ludit, “Monique ha aconseguit despertar tot tipus de sensacions, a més de demostrar que qualsevol espai pot ser transformable i convertir-se en més humà i participatiu per a tots nosaltres... i Almussafes ha estat uns dies a l’avantguarda de l’art europeu”.

Abans d’acabar, he d’afegir que algunes coses han canviat a la façana del Centre Cultural, com és la instal·lació de la rampa d’accessibilitat –de la qual parlaré en una altra ocasió– i el rètol del nom, que tardà vint-i-cinc anys en ficar-se.

Publicat al Facebook el dia 14-03-2014