PASSE PISCINES MUNICIPALS

Hui vaig a parlar dels passes de les “piscines municipals”, fent-ne ús dels meus records i del material que conserve. Acompanye la imatge del corresponent a l’any 1993. S’aprecia la diferència entre el corresponent al titular i el d’un membre de la família.

A l’igual que es fa actualment, abans que acabara el mes de juny es ficava a la venda el passe familiar –i els individuals, que representaven una segona opció–, però jo vaig a referir-me als primers. Era un passe en cartolina d’un color que anava canviant cada any i que portava el número ficat ja en la impremta pel titular i després s’acompanyaven per tantes cartolines més com membres de la família. Eren d’un altre color i els números s’escrivien a ma. Servien per a tot l’estiu i costaven 2.300 pessetes –almenys en 1988 i 1993, que he comprovat–. En 1993 una entrada per un dia valia 60 pessetes per a xiquets i 125 pessetes per als adults. Per tant, l’entrada d’una família formada per quatre membres, tres adults i una xiqueta eixia per 435 pessetes.

Fins l’any 1998 no portaven foto i estaven redactats en castellà. En aquest any continua l’estructura del passe familiar del titular i altres pels membres de la família, però comencen a portar foto en tots ells i ja estan redactats en valencià. En l’any 2000 el passe familiar costa 5.000 pessetes, poguera ser que també en anys anteriors però és el primer que porta el preu. Al de l’any 2001 figura la quantitat de 5.000 pessetes i 30,05 €, els canvis de moneda estaven ja propers. En 2004 valia 30,10 €.

Supose que en l’any 2005 es converteixen en la targeta electrònica que coneguem amb el xip que es llig a l’ordinador i la foto d’escassa qualitat feta al moment en la webcam. Els passes familiars de 2013 valien 40 €.

Els primers anys es feien i crec que s’abonaven a l’ajuntament, després pagaves al banc i tornaves pel passe a l’Ajuntament. En l’última etapa ho abonaves al Pavelló cobert i te l’activaven per poder acudir a prendre el bany.

Destacar una cosa que passava en un principi i que amb el temps hagué de canviar. Durant un bon grapat d’anys les nostres piscines eren úniques entre els pobles del voltant i els habitants d’eixos pobles que hi acudien havien de pagar entrades que valien el doble de diners que els locals. Era una discriminació prou incomprensible i al final es normalitzà.

Publicat al Facebook el dia 07-02-2014