Esta vesprada he
pensat en ficar una cosa diferent, encara que possiblement no acapare el vostre
interés com són les fotos, però la història no són sols fotografies, també és
text, són notícies de diaris, són documents de diferents classes, vivències...
coses que entren a formar part dels nostres records.
Sempre s’ha parlat
del mite de que en Almussafes no pagaven l’aigua potable, sobre tot fora de la
nostra localitat. És cert que fins fa poc no tenien ni comptadors, però aigua
sempre s’ha pagat, encara que foren quantitats més bé simbòliques perquè
segurament no eren suficients per cobrir el consum reial que es feia a les
nostres cases, ni les despeses del servei. Ací mostre un rebut meu del segon
trimestre de l’any 1982, jo vivia aleshores en les cases dels mestres situades
aproximadament on estan ara els contenidors subterranis del Parc de les
Palmeres, allí feien cantó amb l’avinguda del Paral·lel, en un edifici de dues
vivendes per planta i eren dos plantes. Aquell any pagaren un total anual de
648 pessetes. Carmen Albuixech –viuda de Romeu– anava cobrant de casa en casa,
normalment els quatre rebuts trimestrals de l’any junts.
Durant la dècada
dels anys vuitanta –i supose que abans també– funcionaren rebuts exclusius pel
“Servicio de aguas potables”, a l’igual que n’hi havia per la “Tasa recogida
domiciliaria de basura” . Quan en la dècada dels noranta es ficà en marxa
l’impost de bens immobles –el conegut I.B.I–, ambdós conceptes passaren a
formar part del mateix, junt els de la contribució urbana.
Publicat al Facebook el dia 06-02-2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada