QUINTES I QUINTOS

Durant molts anys es parlava d’aquest tema per referir-nos als soldats de reemplaçament. I és que el servei militar obligatori en Espanya durà des de 1770 a l’any 2001, amb algunes variants durant el segle XVIII, que primerament provocaven el reclutament per l’exèrcit sols entre les classes més modestes del país. Després, això anà canviant fins que tots entraven en l’obligació militar i pràcticament en tota la seua història la institució estava formada sols d’homes. Per això es parlava més de “quintos”, en masculí. Com tinc per costum, fique entre cometes els textos que estan en castellà.

El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua Castellana defineix la paraula “quinto, quinta” amb diversos significats, com: “Mozo desde que sortea hasta que se incorpora al servicio militar // Acción y efecto de quintar. // Reemplazo anual para el servicio militar. // Conjunto de personas que nacieron en el mismo año”.

També diu que quintar és “Sortear el destino de los mozos que han de hacer el servicio militar”. O que quintes –en castellà quintas– són “Operaciones o actos administrativos del reclutamiento”. I que “entrar en quintes” és “En el servicio militar, llegar a la edad en que se sortea”.

Però perquè parle d’això?. La resposta és clara, en aquests dies s’ha parlat d’un sopar de quintes. Es refereix al significat escrit abans de “Conjunto de personas que nacieron en el mismo año”.

En un treball que junt altres dos mestres férem en 1984 nosaltres parlaven d’una costum que tenia lloc a la nostra localitat relacionada amb el tema dels “quintos” amb els significats anteriors i així deien textualment: «Tots els anys i en cada reemplaçament els joves que tenen que marxar-se a fer el servei militar tenen la costum d’eixir per tots els carrers arreplegant diners; per a cridar l’atenció de tots, exploten petards i fan molt de soroll, porten també alguna beguda per a obsequiar als que participen en la seua arreplegada, la festa sol acabar en una paella per a tots».

La part militar s’acabà amb un Real Decret de 9 de març de 2001, aprovat pel Consell de Ministres i per tant també amb aquella costum. Però queda l’altra, que ha anat creixent en els últims anys, la del conjunt de persones que nasqueren en un mateix any. Una reunió multitudinària fou protagonista en la nit d’ahir.

La meua quinta –que és la de l’any 1954– començà a reunir-se ara fa vint anys i d’aquell moment acompanye una fotografia. Investigar sobre quins eren les persones que pertanyien a la mateixa, dones i homes, resultava prou fàcil en aquell temps, anaves a l’Ajuntament, demanaves la informació i en uns dies la teníem. En ella estaven totes les persones nascudes en aquell any, independentment del nostre origen. Ficar-nos en contacte també resultava una tasca fàcil. I acudir a la convocatòria?, això era un altre tema!. La nostra quinta tenia més de cent persones en l’any 1994, però els que acudiren són els que apareixen a la foto. Anar o no anar, és un acte de llibertat!

Des que feren la llei de “protecció de dades” les coses són més complicades, ja que les nostres autoritats ja no poden col·laborar com en èpoques anteriors, però com les guardem no tindrem gran problema en continuar convocant-nos en el futur.

  

Publicat al Facebook pàgina d’Almussafes el dia 06-07-2014